Divendres la Judit ens va deixar i el Pau, em va demanar si volia participar al seu funeral explicant un conte… Aquest és el conte que vaig escriure i vaig llegir dissabte i que ara vull compartir amb tots vosaltres:
Hi havia una vegada una nena que somiava regalar-li un conte a una estrella… Estava convençuda que si saltava prou alt aconseguiria arribar-hi i per això sempre anava saltironejant a tot arreu.
Quan entrava a la llibreria saltava davant de l’aparador on estaven les històries de pirates per tal que se n’adonessin de la seva presència i la convidessin a navegar per mars llunyans i misteriosos… R…emenava els contes de llops tendres, d’unicorns blancs i follets entremaliats: els llegia i rellegia molt concentrada, per si després d’un punt i a part aconseguia saltar dins el bosc i trobar una fada d’aigua, un gegant de pega dolça o un drac de mil colors…
A la biblioteca es passava les tardes fent saltironets pel davant de les prestatgeries dels contes en lletra lligada, potser si queien unes quantes lletres les podria recollir amb el seu caçapapallones i fer-les volar acompanyant la brisa marina.
Quan era a l’escola, explicava històries inventades de flors que parlaven, bolets juganers i bruixes amb escombres de sucre que els nens i nenes escoltaven embadalits…
Volia arribar fins la Lluna, que atenta vigilava les estrelles i per això totes les nits abans d’anar a dormir se la mirava i li explicava un conte.
Tant va saltar i saltar que un dia de bon matí va aconseguir tocar un núvol. Un núvol blanc i esponjós, que la va acollir amb els braços oberts i tot saltironejant d’un núvol a un altre, va aconseguir arribar a la casa de la Lluna. Va picar a la porta i la Lluna en veure-la amb aquell somriure encisador la va deixar entrar. Va escoltar el conte i el va acceptar, però s’hauria de quedar a viure amb la resta d’estrelles que vesteixen el cel cada nit per explica’ls-hi un conte abans d’anar a dormir.
És per això que ara viu allà, i si mireu el cel les nits de Lluna Plena i pareu l’orella, potser sentireu alguna de les seves històries…
Es l’estrella mes bonica i la que brilla mes del cel…
Ja ho pots dir Montse!
tingues per ben segur, que des de mar, on jo visc, pararé l’orella per a sentir els contes de la Judith. Així podré explicar-los als dofins i a les balenes.
Albert
Serà fantàstic Albert!! Demà mira el cel que a quarts de deu pujaran uns quants contes per a la Judit des de l’escola Volerany…
estarem al lloro, els dofins, les balenes, els catxalots i jo
Acabem de llegir el conte de l’ESTRELLA i l´hem trobat molt bonic. Nosaltres també a partir d’ara quan mirem les estrelles hi veurem l’ESTRELLA NOVA i escolterem els seus contes.
Una bona manera de recordar la Judit Rosa… Ha estat molt bonic poder participar amb aquest conte…
Meravellòs!!
Va ser un comiat molt emocionant però molt maco tal com ella es mereixia. La Judit és un exemple de valors que en aquests moments que vivim i ha molta mancança.
Felicitats Susana pel conte, em va emocionar molt.
Moltes Gràcies Vivi… Va ser molt bonic!