Novetats editorials Baula

L’editorial Baula, finalitza l’any amb un darrer trimestre ben carregat de novetats. Més d’una vintena de publicacions veuen la llum, entre totes elles us faig una petita selecció. Però n’hi ha més que podeu consultar a la seva web. I una darrera que em reservo per a una altra entrada… Quin llibre serà?

106015_YannisPer als desxifradors del codi lector, aquesta tasta tan difícil dels nens i nenes quan comencen a llegir. Un nou títol de la col·lecció Capsa de contes: Yannis, el nen que no plorava, de Joles Sennell (o el que és el mateix Josep Albanell) i il·lustracions de Montse Tobella.

Yannis era un nen emigrant: havia vingut amb la seva família d’un país que hi ha a l’altra banda de l’oceà. El dia que ell i els seus pares se’n van haver d’anar amb un vaixell que se’ls enduria mar enllà, Yannis va sentir una gran tristesa: deixava enrere tota una colla de parents i amics que no sabia quan podria tornar a veure, o ni tan sols si els tornaria a veure mai més.

Quan el Yannis va arribar a la nova terra, es va adonar que no podia plorar, encara que estigués molt trist… On eren les seves llàgrimes?

106007_lleo_temutPer a primers lectors, El lleó més temut del món de Elisa Ramón i il·lustracions de Marta Costa.

Vet aquí el lleó més temut del món. Ningú no l’ha vist, però tothom en parla. Els seus rugits tenen atemorits tots els habitants de la selva. D’ell s’expliquen tot d’històries esgarrifoses; per això s’ha guanyat la fama del lleó més temut del món…

Un petit grup d’animals no té temps de fugir del lleó, i els seus rugits cada cop sonen més i més a prop. Els animals esperen atemorits què els passarà…

106199_Follet_somnisEl follet dels somnis: 7 contes per a anar a dormir és un recull de contes de Hans Christian Andersen il·lustrat per Éric Puybaret.

No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. I que bé que els explica!

A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels. I cada dia: dilluns, dimarts, dimecres… i així els set dies de la setmana, els explica un conte diferent. Un conte per abans d’anar a dormir…

Baula també aposta per una nova col·lecció d’aquestes que ara agraden tant als lectors pre-adolescents. Oriol Pelacanyes amb text de Eva Santana i il·lustracions de Jaume Bosch. L’Oriol Pelacanyes és un noi d’11 anys amb idees esbojarrades que creu que li solucionaran la vida. Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions molt comiqueres que donen vida al text. De moment compta amb dos títols:

105580_Pelacanyes_1Oriol Pelacanyes es vol fer d’or.
Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi! Només que la meva família m’ho posés una mica més fàcil, això podria ser un paradís!

 SORT QUE TINC UN PLA…
Pelacanyes_2Prou excuses! Mètode pelacanyes per fer els deures.

Una altra vegada castigat per no haver fet els deures! Estic tan furiós que si fos un dibuix duria un núvol negre sobre el cap i em sortirien uns llampecs vermells dels ulls i unes guspires de les orelles i, dels narius, un vapor de color de sofre que deixaria a tothom garratibat.
NO HI HA DRET NI JUSTÍCIA SOBRE LA TERRA!
106009_capapeusI no puc oblidar entre el petit tast de les novetats que he seleccionat a la meva amiga Lola Casas que publica un dels seus darrers títols de l’any (que no l’últim) dins la col·lecció Ala Delta poesia:
De cap a peus: poemes del cos humà amb il·lustracions d’un altre dels grans de la lij, Gustavo Roldán.
El cos humà és una màquina perfecta i sorprenent. Un engranatge precís que comunica i relaciona les seves parts de manera harmònica. La circulació de la sang, la respiració, els sentits, la pell, la musculatura, però també la suor, les llàgrimes, la caca o el pipí formen part d’aquesta meravella.
Finalitzo l’entrada amb el poema dedicat als llavis:
FAN SOMRIURES I PETONS,
CADA DIA, A PILONS!

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario