Bruixes al MCG

Les bruixes són les protagonistes aquesta setmana la Més content que un gínjol de Ràdio Cubelles, el programa dels contes adreçats als més petits de la casa. Aquí us deixo unes quantes recomanacions!

• La bruixa Lletjards de Darabuc i il·lustracions de JuanolO publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2011.

Al bosc de Socapudenta viu la bruixa Lletjards, presumida i lletja com ella sola.
La bruixa Lletjards ha encantat diversos visitants, però aquests han ideat un pla ben divertit per tal de desempallegar-se d’ella i tornar a la seva aparença.

• ¡Cómo mola tu escoba! de Julia Donaldson publicat per MacMillan, 2011.

Un conte divertit d’una bruixa que va volant amb la seva escombra i poc a poc es van afegint al viatge diferents amics… Un llibre escrit en forma de vers per passar una bona estona…

Hubo una vez una bruja
que volaba con su gata.
Llevaba un sombrero negro
y una trenza roja y larga.

La bruja feliz reía,
ronroneaba la gata,
cundo iban sobre la escoba
volando de madrugada…

• Maleït i embruixat de Cornelia Funke publicat per Estrella Polar al 2011.

A la bruna Guix li ve de gust menjar patates, però són massa petites. Naturalment, la Bruna coneix l’encanteri perfecte. Però què és això? què passa?

De sobte la Bruna s’ha encongit fins a fer-se molt petita! Si vol posar remei a aquesta desgràcia necessitarà pèls de gat. D’on els traurà?

• La bruixeta Rosaura de Carles Sala i Vila publicat per Cruïlla al 2011.

La bruixeta Rosaura viu en una casa de fusta, a dalt d’un turonet. si surt al balcó, veu prats, boscos i un riu que sembla que mai no s’acabi. I si mira encara més lluny, també pot veure el mar a l’horitzó.

La Rosaura és una bruixeta que té tres tresors: un de molt perfumat, un de molt suau i un de molt gran. A través d’aquestes històries, sabrem com s’ho fa per ajudar la lluna, que ha caigut del cel, o com treu del seu jardí tot un ramat de cabres que se li mengen les flors, o com passa el dia del seu aniversari…

• Plou i fa sol de Caterina Valriu publicat per Barcanova, 2011.

Segons diu la lletra de la cançó, quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen i també porten dol… I què passaria si descobrissis que no a totes les bruixes els hi agrada portar dol els dies de pluja? Això és el que descobreis la Bel. Caldrà trobar una solució per fer lde les seves robes velles i tronades uns vestits plens de colors. Potser l’arc de Sant Martí, els embarbussaments i la poesia ajudarà a transformar el dol en alegria…

Segur que coneixeu les històries de la Bruixa avorrida, oi què sí? Un personatge ben peculiar que neix de la mà de la Roser Capdevila i dins les històries de les tres bessones. Ben al contrari de les altres bruixes, és una mica despistada i sovint no té èxit en els seus trucs. Ella mateixa explica la seva vida, en el llibre de les seves memòries. Els seus viatges la porten arreu del món (Venècia, París…) i li fan conèixer tota mena de personatges històrics i famosos.

Teniu un munt de llibres de la bruixa avorrida per triar i remenar, a més a més de les històries de les tres bessones on també apareix aquest personatge: Les memòries de la Bruixa Avorrida, La Bruixa Avorrida i la mona, El casament de la Bruixa Avorrida, La Festa Major de la Bruixa Avorrida, Les vacances de la Bruixa Avorrida… i moltes més. Totes elles publicades per Cromosoma.

I com no, l’altra bruixa ben coneguda per tots vosaltres.. la Tina Superbruixa de Knister publicat per Brúixola.

La Tina és la protagonista i és una nena. Una nena simpàtica ingeniosa i decidida, amb problemes molt quotidians que es troba, per casualitat, un llibre ‘encanteris a les seves mans. Amb aquest llibre la Tina es converteix en una Superbruixa que li permet abordar una aventura rere d’altra. El ventall de llibres on La Tina és protagonista és llarga i té títols força engrescadors: La Tina i els pirates, La tina detectiu, al circ. Boja pel Futbol….

• Flairosa, la bruixa dels sabons de Carles Sala i Vila publicat per Barcanova.

Darrerament a Vilafrondosa passen coses molt extranyes. El riu és brut i pudent, en Roc de can Xerrapeta no bada boca, i unes bèsties misterioses es passegen pels voltants del poble fent de les sevesl Tot fa pensar que el bruixot Nastapat ha tornat. La primera que s’adona que alguna cosa no rutlla és la Flairosa, la bruixa dels sabons màgics…. Però… els seu encanteris sabonosos, ¿Seran prou poderosos per combatre el malvat bruixot?

• La bruixa grinyoladents de Tina Meroto publicat per OQO.

Tres germans s’endinsen en un bosc tenebrós, malgrat que la seva mare els havia advertit que hi vivia una bruixa dolenta amb dents de ferro. Aviat es fa de nit i no troben el camí de retorn. El més petit puja a un arbre i des d’allà descobreix una casa amb llum. Hi fan cap. Una velleta els obre la porta i els acull amb amabilitat, els dóna sopar i els ofereix un llit calent. Però el benjamí té una sospita terrible que no el deixa dormir…

• La bruixa i el mestre de Mariasun Landa publicat per Barcanova.

La bruixa Desastre era maldestra i romancera. Els seus encanteris i bruixeries només tenien efecte entre els professors de les escoles: els convertia en ampolles de cava. Fins que va conèixer el mestre Roger i lamor va canviar completament la seva vida.

• Jo vaig viure amb una bruixa de Teresa Martín, publicat per Tucán.

La Bea ens explica, a la seva manera, com és la seva vida… Pot ser tot seria normal si no fos que cada dia la seva mare la duu a casa de la bruixa… Allà, res no és allò que sembla…

• Roberluxtina i la reunió de les bruixes de Xavier Vernetta publicat per Vaixell de vapor.

Les bruixes de la ciutat preparen la pitjor de les seves dolenteries: vendre joguines enverinades per fer mal. Quan la Valentina ho sap, decideix fabricar una nina robòtica genial, la Roberluxtina. La nina té molt èxit i tothom en vol una. Les bruixes, en canvi, no venen cap de les seves joguines. Estan totes ben enfadades!

• La bruixa que anava en bicicleta de Elisabet Abeyà publicat per La Galera.

A la bruixa Serafina li agradava molt anar en bicicleta. Sobretot per les baixades, però com que anava vestida de bruixa el vent se li enduia el barret punxegut i li aixecava les set faldilles! Un dia que feia molt de vent les faldilles li van tapar la cara… i… voleu saber què li va passar? Doncs caldrà que llegiu aquest conte!

Ara un llibre amb el que podreu jugar a llegir les lletres i els pictogrames:

• Bruixes de Soledad Candel publicat per Cruïlla.

En un racó fosc del bosc on els trons se senten dos cops i els llamps no es veuen ni de nit, hi ha la cova de la clotilde. Una matinada la Clotilde va tenir una visita. Era el mussol del Club de les bruixes que portava una carta per a la reunió anual: Com cada any, el dia 13 de febrer, ens trobarem al bosc del ratpenat per explicar les maleses que hem fet i triar la bruixa presidenta. Cordialment: Malèfica. Postdata, farem un piscolabis de canapès de cervell, de serp, de pipí de ratpenat…

BONA LECTURA!

L’any dels ratpenats

L’any 2012 es celebra l’Any Internacional dels ratpenats.

El ratpenat també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters, són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d’aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, Els ratpenats juguen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Els ratpenats poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d’ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, són hematòfags.

La seva mida varia des de 29–33 mm de longitud i 2 gde pes en el ratpenat de nas porcí fins a més d’1,5 m i 1,2 kg de pes en la guineu voladora de les Filipines. A causa dels costums nocturns de la majoria d’espècies i l’ancestral misteri de com podien “veure-hi” a la foscor, sovint se’ls ha considerat i encara se’ls considera sinistres criatures de la nit.

Aquí teniu unes quantes recomanacions…

• Ratpenats a la biblioteca de Brian Lies publicat per Joventut, 2009.

Quan arriba la nit i els ratpenats ja han dormit, menjat i jugat a vegades s’avorreixen. Per sort, de tant en tant, algú es deixa la finestra de la biblioteca oberta i llavors se sent un crit que convoca a tota la colla: -“L’avorriment ja té cura, aquesta nit hi ha lectura”- i tots plegats entren cap dins. Els més grans van directes als seus llibres preferits i els més joves juguen i ho exploren tot mentre esperen l’hora del conte. En aquest moment màgic s’endinsen en les històries i tan bocabadats estan que no s’adonen que es fa de dia i han de marxar corrents, amb l’esperança que aviat soni de nou l’alerta, de que la biblioteca és oberta.

• El ratpenat curiós de Elena O’Callaghan i Duch publicat per Teide, 2003.

En Pat era un ratpenat que vivia amb la seva familia en una cova. Els ratpenats dormen de dia i a la nit surten dels llocs on viuen, però en Pat, com que era petit, encara no havia sortit mai de la seva cova. Un dia quan ja havia crescut una mica la seva mare li va dir:

-          Au, Pat, que avui faràs la teva primera sortida.

I volant, volant, volant va descobrir un nou món, però com que era tan curiós badava amb tot:

-Què és això que se sent mare? No parava de preguntar… croac, croac! Ric, ric! Uuh, uuh! Granotes, grills mussols… el bosc era ple de coses per descobrir!

•  Stelallunan de Jannell Cannon, publicat per Joventut, 2001.

Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.

•  ¡Ves al revés! de Jeanne Willis, publicat per Fondo de Cultura Económica, 2008.

Els petits animals de la selva crecen que el ratpenat està boig! Com pot dir que l’arbre te el tronc a dalt i les fulles a baix! O que necessita un paraigües per mantenir els peus secs! Que els barrets li cauen cap a dalt… Però quan el Mussol, el savi, els propasa mirar les coses des del punt de vista del ratpenat, els petits animals de la selva se’n adonen que el el món pot ser molt diferent!!

• Col·lecció en Bat Pat de Roberto Pavanello publicat per Estrella Polar

Sabeu a què em dedico?
Sóc escriptor i la meva especialitat són els llibres de por: aquells que parlen de bruixes, fantasmes, cementiris…
Ara bé, us he de confesar un secret: sóc una mica espantadís, però això no m’impedeix resoldre misteris i viure un munt d’aventures.
Esteu a punt?

Trieu l’aventura que més us agradi: Retorn al Juràsic, el nas de l’esfinx, Monstres al museu, Fantasmes al teatre, el robot de l’abocador…

També hi ha la col·lecció del Club tres Beta! De Roberto Pavanello publicat per Estrella Polar.

Són les tres germanes del Bat Pat amb elles també pots viure grans aventures! El guardià del far, Quatre amigues i un misteri…

I per saber moltes coses sobre aquests animals:

• Rats-penats de Maria Àngels Julivert, publicat per Parramón, 1994.

T’ensenya com són els rats-penats,com poden volar sent gairebé cecs , de què s’alimenten, on viuen i moltes coses més.

O entreu a la web www.ratpenats.org

Xamae Premi La llança de Sant Jordi

Ahir al vespre a la sala Luz de Gas de Barcelona es van lliurar els premis La llança de Sant Jordi que atorga Omnium Cultural cada any pels volts de Sant Jordi.

Sota el lema: Quin llibre regalaràs per Sant Jordi? ofereix un sondeig públic on els internautes han de votar el llibre que regalaran per Sant Jordi, així com quina és la coberta que més agrada. Hi ha tres categories: Ficció, no ficció i Infantil i Juvenil. És en aquesta darrera categoria que el conte Xamae, il·lustrat per Romina Martí, amb el que vam guanyar el darrer Mercè Llimona ha estat un dels més votats.

En arribar la sala Luz de Gas era completament buida, vam ser les primeres en accedir al local que ben aviat es va omplir de gom a gom amb autors, il·lustradors, editors, periodistes… i d’altres persones relacionades d’una o una altra manera amb la literatura catalana o amb Omnium Cultural.

Xamae va ser un dels contes més votats. Competia amb 81 títols més dins la categoria infantil i juvenil, també hi participaven 88 títols dins la categoria de ficció i 78 en la categoria de “no” ficció amb un total de 3271 vots entre totes tres categories.

A la gala vaig retrobar-me amb l’Isabel Clara-Simó a qui vaig conèixer fa molts anys en un viatge per Europa i a qui em va fer molta il·lusió veure de nou en persona, sobretot perquè s’enrecordava de mí i d’aquell viatge per terres russes. També vaig coincidir amb Víctor Amela a qui vaig a anar a saludar i com veieu em vaig fer una foto.

Moltes gràcies a tot@s els que vau votar Xamae, gràcies als vostres vots hem rebut aquest premi així que és a tots vosaltres a qui el vull dedicar aquest premi.

Us deixo el vídeo gravat en directe a la Sala Luz de Gas…

I tú… Com et dius?

Com et dius? Marc? Julia? Àlex? Avui us vull parlar d’una col·lecció molt xula de còmics.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha editat aquesta col·lecció que recull un munt de noms, Com et dius? Em dic…

Cada un dels llibres comença amb una petita història en format còmic i tot seguit l’origen i curiositats del nom, com es diu en altres llengües, variants més populars…

Sabies que la serp més petita del món fa 10 cm, no és verinosa, menja tèrmits i rep el nom de Carla? bé Leptotypholops Carlae, en honor a l’esposa del seu descobridor… Què el patró del vent és Sant Arnau? O que hi ha una sopa molt coneguda anomenada “Juliana”? i que Juliana és un nom derivat de Júlia i volia dir que pertanyia a la família Júlia?

Tot això i molt més a la col·lecció de còmics Com et dius? de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. De moment hi ha editats Marc, Júlia, Àlex, Paula, Pau i Pol, Laia i Arnau…

Xamae candidat al premi Llança 2012!

M’ajudes a guanyar el Premi Llança 2012 que convoca Omnium Cultural per a Sant Jordi? És molt fàcil. Només has de entrar en aquest enllaç,  trobar la coberta de Xamae a la secció d’Infantil i juvenil i votar…

http://santjordi2012.santjordi.omnium.cat/www/santjordi/santjordi2012/ca/sondeig.html

Xamae pàgina a pàgina

Aquí teniu les il·lustracions de la Romina Martí, una a una…Fantàstic!!

Cocodrils a la vista!

Els cocodrils són els protagonistes de la setmana al MCG… Recordeu que podeu escoltar el programa tots els diumenges de 10h a 11h a Ràdio Cubelles i els dilluns de 19h a 20h, a través d’internet a “La ràdio a la carta” sempre que vulgueu i tantes vegades com us vingui de gust. A més també el podreu descarregar!

Aquí us deixo unes quantes recomanacions amb els cocodrils com a protagonistes:

• Una bici para el cocodrilo de David Martín del Campo i il·lustracinos de Gerardo Cunillé, publicat per Alfaguara, 2011.

Què faries i un dia rebs un regal d’aniversari molt estrany i simplement no saps que fer amb ell? Doncs això és el que li va passar al cocodril protagonista d’aquest conte. Li regalen un objecte ben misteriós que va passant d’animal en animal i cadascú li troba una funció diferent. Fins que el regal arriba a les mans adequades i saben qué fer amb tant misteriós artefacte: és una bicicleta!!

• Lágrimas de cocodrilo d’André François publicat per Faktoria K de liros, 2007.

Aquest conte ens intenta explicar el significat de aquesta dita popular amb un llibre en el que la lectura comença d’una manera força engrescadora i és que ens trobem davant del repte d’obrir una caixa que ha viatjat via postal i que ens avisa del seu fràgil contingut…

Per saber què són les llàgrimes de cocodril ens haurem de fer amb un d’aquests animals, que com en el cas anterior es convertirà en una exòtica mascota que ens pot portar a l’escola, es rentarà les dents…

“Es fácil atrapar un cocodrilo; sólo necesitas una LARGA CAJA DE MADERA y te embarcas para Egipto”

• ¡Me comería a un niño! de Sylviane Donnio publicat per Alfaguara, 2004.

Cada matí la mare cocodril porta uns deliciosos plàtans per esmorzar a l’Aquiles, i cada matí li diu meravellada: Que gran que t’estàs fent! que guapo que ets i quines dents més precioses tens! “és veritat” pensa l’Aquiles… Però un matí, l’Aquiles no vol menjar res. La mare cocodril tota preocupada li pregunta:
- ¿Segur que no vols menjar res? ¿No vols un deliciós plàtan? – No gràcies mare- li contesta l’Aquiles. Avui, preferiria menjar-me un nen.
- Però que dius! exclama la mare cocodril, si a les plataneres creixen plàtans, no nens!
- Sí, ja ho sé, però jo el que vull és menjar-me un nen!

• Jo, cocodril de Fred Marcellino publicat per Juventud, 2000.

Ah! Quin cocodril mér feliç que er jo abans! Tot el dia rebolcant-me en les llotoses aigües verdes, dormisquejant sota el sol en les ribes fangoses… Espantant qualsevol bestiola imprudent que se m’acostés. La vida del cocodril havia estat perfecta fins que un día, exactament el 17 d’agost de 1799 algú va decidir anar a Egipte, on ell vivia… En Napoleó! Ja sabeu, aquell francès que es creia que el món era seu… Voleu saber què va passar? com va decidir acabar amb la felicitat del nostre protagonista?

Un conte carregat d’humor que segur que us agradarà…

• Paraula de cocodril d’Iván Suarez publicat per OQO, 2005.

Un dia, en Bamako es va allunyar de la tribu perseguint un ocell. A la vora del riu es va trobar amb un vell cocodril. L’animal, que estava esgotat i famolenc, li va demanar ajuda per tornar a l’aigua, i en Bamako, bondadós i confiat, la hi donà. Aquest és l’inici d’una vella història africana, amb un final difícil d’imaginar i que no descobriràs fins l’última pàgina. Un llibre, en resum, ple de «dents» i de sobresalts, amb personatges i situacions que et faran pensar i tremolar.

Per al bons lectors amb bon sentit de l’humor:

• Un cocodril sota el llit de Mariasun Landa publicat per Cruïlla, 2004.

En JJ, en Joan Josep, és el protagonista d’aquesta història. Un bon dia es troba un cocodril enorme sota el llit, menjant-se les seves sabatilles. Aaaah! Quin esglai! El primer que fa es trucar al zoo, després el visita un metge, fins i tot parla amb un farmacèutic. Tot per descobrir que pateix una malaltia anomenada Cocodrilitis… Una malaltia de la que se sent avergonyit i de la que se’n adonat que és més habitual del que es pensava.

Si voleu saber quina mena de símptomes té un cocodrilític, correu a la biblioteca, agafeu aquest llibre i prepareu-vos a tenir un atac… Ei, però de riure!

• El cocodril adaptació de Teresa Duran publicat per La Galera, 1999.

Quin Xipolleig! Quants esquitxos! Cop de cua va, cop de cua ve, així és la cerimònia nupcial dels cocodrils de riu. Ho sabies? Si algú s’apropava a la parella quedaria ben esatxigat amb aquesta xarbotada!

Una nit, un ratolí xafarder veu com, xino-xano, al calr de la lluna, la femella de cocodril s’endinsa per les clarianes que hi ha més amunt del riu, hi fa un sot, i hi enterra una niada de més de quaranta ous!

Amb aquest llibre aprendràs un munt de coses sobre la vida dels cocodrils: com neixen, com viuen… I per saber moltes coses dels cocodrils, no dubteu de mirar aquests altres títols:

• El cocodril de Montse Ganges publicat per Combel, 2011.
• El cocodril de Sylvaine Peyrols publicat per Cruïlla saber, 2005.

Diumenge 4 de març

El proper diumenge ja sabeu que tornem a tenir programa, aquesta vegada amb un nou protagonista i la visita dels nens i nenes de l’escola Vora del Mar de Cubelles: El Joan, l’Osama, La Clàudia i la Núria m’han vingut a veure per participar al Més content que un gínjol.

Amb les noies hem comentat notíces curioses: de com un home es va menjar 6000 calories en un sol esmorzar o de com dues patates fregides han estat un greu problema per a una galeria d’art… Hem parlat de l’alimentació, del que hem de menjar per estar sans i de les malalties relacionades amb l’alimentació. I amb els nois, hem parlat de les noves tecnologies i de l’ús que en fan els nens i nenes d’11 i 12 anys: Facebook, messenger…

No us ho perdeu, diumenge us espero a les ones, al 107.5 FM a les 11h en punt!

O bé a partir de llavors directament des d’internet a través de l’enllaç que trobareu al web de Ràdio Cubelles a Ràdio a la carta. Ja sabeu que podeu escoltar el programa tantes vegades com vulgueu i que a més us el podeu descarregar…

Mentrestant us deixo amb el poema-endevinalla de la Lola Casas per tal de que intenteu esbrinar qui es aquesta setmana el nostre protagonista. Un poemari de la amiga Lola que està inclòs dins el llibre Animalades de paper, una idea de Pere Cabaret i fotografies d’Esther López publicat pel Cep i la Nansa edicions:

El perfil del ________
ressegueix,
amb quin estil!
la ribera del riu Nil.

Al Carnaval tot s’hi val!

El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna. El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena… És una mica complicat, oi?

Amb el Carnaval arriben un munt de llibres per triar i remenar amb aquesta tradició com a protagonista… Trobareu  moltes idees per a fer unes disfresses ben divertides amb un maquillatge espectacular i molts contes, tots ells ben divertits. Aquí van unes recomanacions:

• En Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa de Susana Peix, publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2005.

En Dolcet ha sentit parlar de les comparses, sap que és la festa més important per als caramels i per això ha decidit que el proper carnaval hi participarà. Però no tot resulta tan fàcil com es pensava, les seves veïnes, tres petites boletes d’anís li diuen que són molt perilloses…

De la col·lecció Un dia molt especial… de les Tres Bessones Bebès, una novetat d’aquest 2012:

• El dia de carnestoltes amb dibuixos realitzats a partir dels personatges originals de la Roser Capdevila, publicat per Cromosoma, 2011.

Les Tres Bessones viuen un dia de Carnestoltes d’una manera molt especial: han d’anar a escola disfressades de la professió que volen ser de grans. Voleu saber de què es disfressen? A l’armari dels pares han trobat un munt de coses per aconseguir una bona disfressa… Que divertit!

• El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma de Núria Figueras Adell, publicat per la Galera, 2004.

“Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra. L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.”

• El rei Carnestoltes, recreació d’una festa popular de Núria Font i Àngels Ruiz, publicat per Cruïlla, 2010.

En un país llunyà hi passen moltes desgràcies. Tothom creu que és per culpa del rei, que és un dèspota, i per això decideixen canviar-lo per un de just. A partir de llavors, en aquell país hi regna el benestar. I per celebrar que van fer fora el rei i que així es van acabar tots els mals, cada any fan una festa: la gent es disfressen, i canten i ballen durant una setmana, i es burlen d’un ninot de palla molt lleig vestit de rei, que anomenen “el rei Carnestoltes” i que cremen l’últim dia de la festa en una foguera.

• Carnaval de Javier Sobrino publicat per La Galera, 2009.

Quan arriba el carnaval, l’Anna se sent incòmoda. Mai no li han agradat ni la gentada ni el soroll. Però aquest cop una cosa canviarà la seva manera de veure el món.

• Manual de Carnestoltes de Teresa Duran i Irene Bordoy publicat per Barcanova, 2003.

Que no ho sentiu? Sóc el rei
dels folls i dels poca-soltes.
Per això em diuen Carnestoltes
i he vingut a fer la llei
que proclamo amb veu valenta
perquè m’he pres una menta.
Vull que aquesta gentada
sigui ben esbojarrada
i que tothom com cabrits,
faci balls ben divertirs
que engresquin els assenyats
a fer torts i disbarats.
Vestiu amb robes de festa
i adorneu la vostra testa
amb capells i maquillatges
segons manen els usatges.
Sortiu a fora el carrer,
feu el boig, i fareu bé.
Ho mana el rei Carnestoltes,
monarca dels poca-soltes.

Altres contes amb el Carnaval com a protagonista:

• 3 contes de Carnaval. Prats, Joan de Déu. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008.Ara ve Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 1999.

• El Carnestoltes. Parramón, Josep M. Barcelona: Parramón, 1999.

• Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 2011.

• Carnestoltes. Font, Núria. Barcelona: Cruïlla, 2010.

Els Xais són els protagonistes al MCG

Aquesta setmana els protagonistes al més content que un gínjol són els xais, bens, corderets…

Com sempre a la tertúlia ens han acompanyat un grup de nens i nenes de les escoles de Cubelles, avui ens visiten des de l’escola Vora del Mar… Hem parlat d’unes quantes notícies ben curioses. No deixeu d’escoltar el programa que hi ha una sorpresa en forma de música com a comiat. Si no l’heu escoltat per la ràdio entreu a la Ràdio a la Carta…

I començarem amb un embarbussament… o millor amb dos! a veure si us atreviu a repetir-los…

El xai xop s’aixopluga
eixerrancat sota un xop,
que de tant xuclar la pluja
ha quedat com el xai xop!

I l’altre, aquest una mica més difícil…

Una ovella, serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats. Si la ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada, els seus corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats.

Ara uns refranys amb el nostre protagonista:

PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL
EL BOU A L’ESTIU, I EL XAI QUAN EL FRED ÉS VIU
EL PASTOR FENT CAGARADA… OVELLA ESCAQUEJADA!

I tot seguit les recomanacions:

• L’ovelleta que volia venir a sopar de Steve Smalmann editat per Beascoa.

A casa del vell llop afamat per sopar sempre hi ha una miserable sopa de verdures!!! Però una nit, truquen a la porta de la petita cabana i es tracta ni més ni menys que d’un pobre xaiet que s’ha perdut. El llop llavors comença a planificar l’estofat suculent amb què s’omplirà l’estómac… Però la història no acabarà com el llop havia planejat. Un conte molt tendre i dolç amb un parell d’amics inseparables.

• Cuando los borregos no pueden dormir/ When sheep cannot sleep. Satoshi Kitamura. Madrid: Anaya english, 2011.

Está oscureciendo y Wooly no puede dormir. Decide dar un paseo y descubre que, aunque muchos animales ya están dormidos, para otros es la hora de levantarse. Wooly entra en una casa y allí pinta dibujos, cena y se da un baño. Finalmente, se acuesta ¿Conseguirá dormirse ahora?

Un conte en castellà i anglès que inclou un cd amb l’àudio…

• L’ovella anastàsia de Montse Ginesta editat per Tàndem.

En una masia no molt lluny d’aquí vivia l’Anastàsia en una masia amb d’altres ovelles arrodonidetes i calentones com un cotó suau i esponjós. Totes llevat de l’Anastàsia, que cada any esperava impacient que li creixés la llana com a les altres ovelles del ramat. Però passaven els dies i la llana no li creixia i per això estava molt trista. Però la seva pastora, la Ramona va trobar una bona solució per a aquest problema…

• El pastor Raül: una història d’ovelles d’Eva Muggenthaler

publicat per Kalandraka.

El pastor Raül està tip de la vida en el camp i marxa a la ciutat, on vol viure com un senyor elegant. Però les seves ovelles que l’enyoren molt el busquen fins que el troben i omplen el seu pis amb els seus rinxols esponjosos i suaus… quin enrenou!

• Bruno: la oveja sin suerte de Victor Sylvain editat per Océano.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…

• Ovejita dame lana d’Isabel Minhós Martin, de la col·lecció libros para soñar editat per Kalandraka.

Un conte que és com una cançó on tothom demana llana a l’ovelleta: per fer-se un gersei i estar ben calentet, un barret per resguardar el cap, una bufanda per cobrir el coll o uns guants per donar calor als dits… descobriu com acaba aquesta historia escrita en forma de poemes…

I si voleu saber mooooltes coses sobre el nostre protagonista i la llana, trobareu força informació a la Petita enciclopèdia de la granja editat per Cruïlla.

BONA LECTURA!!