Novetats al MCG!!

El 2012 arriba carregat de novetats al Més content que un gínjol el programa de Ràdio Cubelles adreçat als més petits.

Un programa dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil on els contes són els protagonistes: endevinalles, embarbussaments, dites i refranys, poemes, cançons i moltes, moltes pessigolles us acompanyen cada setmana a través d’un protagonista: l’elefant, el lleó, les lletres, l’amistat…

De moment us puc avançar que s’amplia la durada a una hora!! i amb l’ampliació estrenarem noves seccions amb la participació activa dels nens i nenes de les escoles de Cubelles i un nou horari…

Ben aviat us n’informaré de tot plegat!

Bona entrada al 2012!!

Recull de contes de Nadal

Ja està a punt d’arribar el Nadal, i aquest any arriba carregat de contes!!
Hi ha un munt de contes que tenen com a protagonista aquesta festa i les seves celebracions: el Tió, l’arbre, la nit de Nadal, el Pare Noel, el pessebre, els Reis d’Orient i tota la màgia que els envolta… Us deixo unes quantes recomanacions, algunes són novetats d’altres són contes que m’agraden molt i que us recomano per passar una bona estona:

  • En un poble de pessebre de Núria Mañé i il·lustracions de Montse Fransoy publicat per Ecicions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Un conte que ens explica la màgia del Nadal amb unes il·lustracions fetes amb plastilina per què els més petits les puguin reconèixer: el pastor, les ovelles, el pescador, la dona que renta, el caganer, l’àngel, i és clar Maria, Josep, el Nen.

  • El caganer d’Anna Canyelles i il·lustracions de Roser Calafell publicat per La Galera, 2011.

Manelic, posa’t la barretina, i abriga’t amb la samarra, que és temps de neu i de gebrada, i a nem cap a Betlem a veure el Noi de la Mare. Pero mare,  jo…

Si no t’afanyes serem els últims d’arribar. Que no veus què tots hi van? Però mare, jo hauria…

La mare d’en Manelic te tanta pressa que no se n’adona que el pobre Manelic te moltes ganes de… moltes ganes de fer caca!! Ai, ai, ai! que potser no arribarà a Betlem! Vols descobrir la història d’aquest curiós personatge del pessebre?

  • El Tió de Nadal d’Elena Ferro publicat per Baula, 2011.

Cada any per prerparar-se per a l’hivern, el pare i els fills gran arreplegaven llenya per escalfar-se i també per cuinar. El tió més gros, bonic i ben fet el guardaven per cremar-lo la nit de Nadal. Durant tot l’advent, aquell tió escollit descansava davnat la llar de foc…

En Pere, el fill més petit estava convençut que com més bé el cuidaven, més escalfor donava aquella nit, i per això sempre el tapava amb una manta. Una nit, mentre posaba bé la manta al tió, li va semblar que aquell tronc tenia cara i fins i tot li somreia. En acostar-se li va semblar sentir un cruixit de la fusta… Què potser tenia gana?

Un altre conte de la col·lecció “Els contes del follet” inspirada en el costumari Festes i tradicions de tot l’any de la mateixa editorial. Amb aquest conte descobriràs com un humil tió va esdevenir un dels personatges màgics del Nadal…

  • Feliz Navidad, Splat de Rob Scotton, publicat per ediciones Jaguar, 2011.

Querido Papa Noel: por favor, ¿puedes traerme un gran regalo de Navidad? Gracias, Splat. PD he sido un gato muy bueno.

Axí comença aquest conte, un conte que ens narra la il·lusió d’un gat que creu haver estat molt bo i per això espera que el pare noel li deixi un gran regal aquella nit. Per si les mosques l’Splat decideix fer bones accions aquell dia, ajudar a la mare a la cuina, muntar l’arbre de Nadal… bé i quedar-se despert esperant el Pare Noel per explicar-li ell mateix lo bo que ha estat…

  • El meu primer llibre del caganer publicat per Estrella Polar, 2011.

Els pastorets s’escalfen a la vora del foc quan darrere les muntanyes es veu una llum molt brillant… Anem-hi corrents! diu en lluquet. Tots els pastors són ap unt de marxar, però en falta un. Rovelló, on ets? el criden… En rovelló està amagat darrera una mata. És que tenia…

  • Fum, fum, fum de Toni Giménez publicat per Baula, 2011.

A Fum, fum, fum, hi trobareu cançons de Nadal catalanes molt populars i també cançons nadalenques vingudes d’arreu. Per escoltar amb calma o per engrescar la vetllada. Les il·lustracions de Montse Ginesta ens apropen també l’esperit nadalenc, i la veu i la música de Toni Giménez ens transmeten moments de pau i de festa.

  • L’avi Esteve i el Nadal d’Eulàlia Carrillo editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.

L’avi Esteve és un avi molt especial, com tots els avis. Li agrada sentir el vers de Nadal de la seva néta, menjar polvorons, anar a veure els Reis… Aquest any, el Rei Melcior li portarà un regal molt particular…
Al final del conte hi trobaràs un guarniment de Nadal perquè l’enganxis allà on vulguis!

  • Canción de Navidad de Charles Dickens i il·lustracions de Roberto Innocenti publicat per Kalandraka

Un clàssic per a bons lectors que els agrada gaudir de l’esperit nadalenc.

Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància, perquè recordi el que va sentir llavors i s’entendreixi el seu cor; el fantasma del present l’apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l’amor i l’esperit familiar (i on veu un nen malalt); i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del treballador i recupera amb aixó l’esperit del Nadal.

  • Els Reis d’Orient d’Anna Canyelles i il·lustracions de Roser Calafell, publicat per La Galera, 2011.

S’acosta el gran dia i els reis estan atabalats. A l’un no li caben tots els regals al camell, l’altre fa gimnàstica per estar en forma i poder pujar per les escales i el tercer pateix perquè fan tard. Com pot ser que encara estiguin així amb l’experiència que tenen?

  • El dia de Reis de Núria Font i il·lustracions de Lluís Filella publicat per Cruïlla, 2011.

Ai, ai! És l’hora de sortir a veure la cavalcada i la Maria no troba la carta! On la deu haver ficat? A corre-cuita, la torna a escriure: un robot, una nina, uns patins, una bicicleta… La Maria pensa que potser demana massa coses, però com que no sap què treure de la llista, ho deixa tot. Que triïn els Reis…

  • Ja arriba la cavalcada de Mercè Canals publicat per Barcanova, 2011.

Les carrosses ja s’acosten! comença la cavalcada… Els carters reials i els patges obren junts la desfilada.Quin neguit, quina alegria, aquí arriben els tres Reis! Diu la mare que són màgics, que vénen de l’Orient… Un conte adreçat als més menuts que ens explica aquest moment tan màgic del Nadal jugant amb la rima de les paraules.

  • La Nit de Reis d’en Pau de JuanolO publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2008.

T’imagines què passaria si els Reis d’Orient no poguéssin repartir els regals en aquesta nit tan màgica? sort que en Pau, un pescador de calamar que viu a la vora de la mediterrània va trobar una ampolla surant després d’una gran tempesta… En seguir les indicacions es va trobar amb una gran sorpresa… Un conte de la col·lecció Ginjoler de contes adaptats a la llengua de signes.

  • En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit dels Reis de Chema Eras i il·lustracions de Kiko da Silva, publicat per Kalandraka, 2000.

Els Reis no deixen joguines als nens que estan desperts! -Li va advertir el seu pare. Llavors m’en vaig al llit ara mateix, va dir en Martinet.

Però a mitja nit li entre moltes ganes de fer pipí…

  • Un tió amb vista de Gemma Lienas i il·lustracions de Jordi Sales publicat per La Galera, 2007.

Ara acotxeu-lo, que ha de dormir, va dir el pare… La Isolda correp er posar bé la flassada del tió. Quan una només té dos anys i, al davant, una germana ganàpia de cinc, ha d’espavilar-se si vol ser la primera a fer una cosa… Però la seva germana Itziar, només està pendent de la capsa de galetes. Vol triar les més bones per al tió. Així comença aquest conte, s’acosta el Nadal i el tió espera els  informes que li ha d’enviar en fumera, el seu ajudant que ho veu tot. Però què passaria si en Fumera tingués problemes de vista? Un conte que ens explica d’una manera divertida la tradició de fer cagar el tió.

  • Ara ve Nadal de Christian Inaraja publicat per l’Abadia de Montserrat, 2010.

Una col·lecció per als més petits de la casa, amb la que podreu cantar les primeres cançons de falda. A dins el conte, a més de la lletra, hi ha també uns dibuixets encerclats que són objectes o personatges que es relacionen amb la cançó

I de la mateixa col·lecció Els Reis d’Orient de Carles Ballesteros.

  • El dia de Nadal a partir de les il·lustracions de la Roser Capdevila de Cromosoma, 2010

El dia de Nadal és un dia molt especial. Quan les Tres Bessones es lleven, veuen que a sota l’arbre de Nadal hi ha una pila de regals. Al migdia, tota la seva família ve a casa a dinar. Les Bessones mengen torrons, canten nadales i juguen amb les joguines noves.

Un llibre que ens ensenya com viuen les Tres Bessones el dia de Nadal i com participen activament en la celebració familiar..

MÚSICA DE NADAL

agradanadalgelabert.jpg

  • Canta Nadal
  • Cançons de Nadal catalanes
  • Explica’m una altra cançó: Tió, Nadal i Reis
  • Música para bebés: las navidades del bebé
  • Per Nadal cada ovella al seu corral
  • Christmas: Louis Amstrong and friends
  • Caga Tió, cançons de Nadal
  • M’agrada el Nadal

POEMES DE NADAL: poemesnadal.jpg

  • Poemes i cançons de Nadal
  • Poemes de Nadal

Aquesta setmana els protagonistes al MCG són els prínceps i les princeses

Aquesta setmana al Més content que un gínjol el programa de Ràdio Cubelles dedicat als contes els protagonistes són els princeps i les princeses. Aquí us deixo unes quantes recomanacions…

  • Qui diu la veritat: la versió de la princesa de Montse Balada, publicat per El Cep i la Nansa edicions, 2011.

Montse Balada, després de meravellar-nos amb la llegenda de Sant Jordi des de la mirada del drac, ens va tornar a sorprendre amb una versió molt divertida de la mateixa historia però des de el punt de vista de la princesa… i és que la princesa d’aquesta llegenda resulta ser una valenta lluitadora pels drets de totes les princeses del món. Si voleu passar una bona estona no deixeu de llegir aquest conte…

  • La princesa bola de fang. Anna Gasol i Teresa Blanch. Barcelona: Castellnou, 2011.

    A la petita princesa li fa por l’aiga i per això un dia decideix deixar de rentar-se. Però és clar, al cap de poc temps els seus cabells rossos es van enfosquir i tota ella semblava una gran bola de fang quan es passejava per palau. El problema era que aquella nit hi havia una festa per celebrar l’aniversari del rei, el seu pare…
  • Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.

A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat:  “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?

  • Roger el príncep poruc. Rocío Antón i Lola Núñez; Claudia Ranucci (il). Barcelona: Baula, 2009. (Bons de conte)

Alí-Valentí era el rei d’un llunyà país d’Orient. Era molt valent i no tenia por ni dels óssos ni dels mags. Alí-Valentí va tenri un fill i li va dir Roger, com un rei amic seu que es deia Roger l’Invencible i era tot un heroi. Pero el príncep Roger no era gnes valent i tenia por de tot: de la lluna, dels cavalls, dels gossos… i és que tothom alguna vegaa ha tingut por no? doncs els princeps també!

I de la mateixa col·lecció Bons de conte i amb els mateixos autors podeu llegir: Alicia, la princesa mandrosa.

Un conte d’una princesa que pot semblar com la resta, però no és així, i és que la pobra sempre té moltíssima mandra, tanta que fa tard sempre a tot arreu.

  • Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? de Raquel Díaz Rieguera publicat per Thule, 2010.

La Carlota era una  princesa rosa. Amb els eu vestit rosa, l’armari ple de roba rosa i una habitació amb un llit, uns llençols i un coixí roses. Però la Carlota estava farta del rosa i de ser una princesa…

Les princeses són tan cursis que només amb un petit pèsol amagat sota cent matalassos perden la son. La Carlota però, podia dormir com una marmota fins i tot damunt d’un elefant… Perquè no hi havien princeses que solquessin els mars a la recerca d’aventures? o princeses que rescatessin els prínceps de les urpes d’un ferotge llop? o astrònomes, o cuineres… Fins que un dia la Carlota farta de ser una princesa rosa va parlar amb la seva mare: Jo no vull ser una princesa rosa, jo vull viatjar, jugar, córrer i saltar i vull anar vestida de vermell, de verd o de violeta… Ho va dir a la Reina mare, al Rei pare, a la fada padrina, fins i tot als consellers reials…

  • La Princesa que badallava a totes hores de Carmen Gil, publicat per OQO, 2005.

La princesa no parava de badallar i, com que els badalls s’encomanen tant, tot el palau anava amb la boca oberta: el rei, la reina, els consellers…, fins i tot el gat i el gos del jardiner badallaven. El rei tractava d’acontentar la seva filla amb tot el que tenia al seu abast, però els seus intents eren inútils. Un dia, mentre passejava pels jardins, el fill d’un criat de palau va provar d’acostar-se a la princesa i…

Un relat divertit, senzill i eficaç que, amb to poètic, treu gran profit del llenguatge i destaca el valor de l’amistat amb un missatge clar i directe per als lectors: “… ni boles de gelat, ni matalassos de plomes, ni elefantes grogues omplen d’alegria el cor de les princeses tant com un bon amic”.

  • La princesa captiva de Ricardo Alcántara publicat per Cromosoma, 2009.

Segona part de la trilogia escrita per Ricardo Alcántara i il·lustrada per Gusti. Junts han construït una història que respira i batega amb la cultura de les tribus amazòniques de l’Amèrica del Sud, especialment en l’animisme i, per tant, el respecte absolut de l’entorn natural, ja siguin éssers vius o els elements mateixos (aire, terra, foc i aigua) que formen el nostre món.
La primera part de la trilogia és El Xamán de la tribu i la tanca les fosques criatures (podeu llegir l’entrada de la visita a la Cardona cliclant aquí).

  • La Princesa ullerosa. Juan Kruz Igerabide, publicat per Macmillan, 2009.

Aquesta és la divertida i, finalment, feliç història d’una princesa trista que va arribar en patera. I és que la nostra princesa va trobar la felicitat entre els pernils que venia sent caixera…

  • Com esdevenir un príncep blau en deu lliçons o La meva veritable història explicada per mi mateix de Didier Lévy publicat per La Galera, 2000.

Una història molt divertida per passar una bona estona, es tracta d’un decàleg que cal seguir, quan s’és un gripau, per tal de convertir-se, després de molta paciència i insistència, en un príncep blau, tal com ho fa en Didier el protagonista.

Però, cal tenir en compte alguns aspectes que ens proposa a cadascuna de les lliçons:

1. Les falses princeses

2. Descobrir i atreure princeses

3. Convèncer la princesa

4. El petó

5. La transformació

6. Algunes transformacions fallides

7. La vida del príncep blau

8. Creure sempre en la bona estrella

9. Esdevenir rei

10. És possible tornar a ser un gripau?

No podiem oblidar en aquest recull de contes de prínceps i princeses El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.

El narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria de motor, ha hagut d’aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l’aviador i li demana: «Si us plau… dibuixa’m un xai!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l’aviador comença sentint curiositat per la procedència d’aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions— es desentén de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d’amistat i estima.

Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l’aviador: l’episodi de la vida a l’asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l’excepcional naixement d’una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l’amor i el dolor i, finalment, l’expedició per explorar altres asteroides a la recerca d’amics fins arribar a la Terra…

Altres contes amb prínceps i princeses com a protagonistes:

- La Princesa del Vendrell  de Patacrúa (a partir d’un conte tradicional europeu) publicat per OQO, 2006 .

- La princesa drac adaptat per David Wiesner, publicat per Joventut, 2006.

- Una Princesa en perill de Mike Zarb, publicat per Beascoa, 2010.

Esquirols

Aquesta setmana, els esquirols són els protagonistes al Més content que un gínjol… Aquí teniu unes quantes recomanacions:

  • No és fàcil petit esquirol. Elisa Ramón i Rosa Osuna. Pontevedra: Kalandraka, 2003.

El protagonista d’aquest conte és un petit esquirol que se sent molt trist per la mort de la seva mare. Està trist perquè la troba a faltar i pensa que no la tornarà a veure mai més. El seu pare li fa entendre que la seva mare sempre estarà amb ell i que mai l’abandonarà.

  • El Secret de l’esquirol de Josefina Iglesias. Barcelona : Cadí, 2004.

En Pol és un nen molt eixerit que viu en una casa prop del bosc. Pel bosc hi campa un esquirol maldestre, peró de molt bon cor, i una gallina lloca que vol tenir pollets. El nen i l’esquirol sumaran d’amagat els seus esforços perquè la gallina faci realitat el seu somni. Però no tot será bufar i fer ampolles: les emocions, els ensurts i les sorpreses estan garantits.

  • L’Esquirol poruc de Mélanie Watt. Barcelona : Castellnou, 2010.

MAI no abandono el meu roure, perquè l’exterior és molt perillós. Puc ensopegar amb  gèrmens, heura verinosa i taurons. Si es presenta qualsevol perill, estic preparat. Tinc  sabó bactericida, una tireta i un paracaigudes. Però, tal com explico en el llibre, les coses canvien quan un intrús ferotge m’obliga a abandonar l’arbre. Sobreviuré a aquesta prova? Suportaré una experiència que em pot canviar la vida? Descobriré com sóc realment? PER ESBRINAR-HO, LLEGEIX LES MEVES «GLANS» AVENTURES…

Amb el mateix protagonista també podeu llegir L’esquirol poruc fa un amic, una altra aventura d’aquest petit rosegador insegur, neuròtic i encantador que arriba del Canadà.

  • L’Any de l’Esquirol de Teresa Duran. Barcelona : Barcanova, 2005.

Ha arribat la tardor, el bosc és ple de fulles que cauen dels arbres i l’Esquirol ha de començar a pensar a alimentar-se i proveir d’aliments el rebost per poder passar un hivern tranquil al seu cau. Tanmateix, el bosc és ple d’humans que l’impedeixen menjar de gust i l’alerten del possible perill: nens, boletaires, llenyataires, caçadors, carboners, motoristes, etc. Però l’Esquirol és espavilat i no és deixa pas atrapar per ningú. I, un cop el rebost ben proveït, li comença a agafar una son…! Tanca els ulls i somia que és un cavall que corre més de pressa que el vent; una tortuga que s’amaga dins la closca; una truita que neda i neda; una aranya filadora;
un faisà capaç de volar més amunt que els núvols, o bé un nen per poder anar d’excursió…
Finalment, el Sol comença a enviar els primers raigs de Sol dins el niu de l’Esquirol. L’hivern ha passat i arriba la primavera!

  • Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’ós… Toon Tellegen. Barcelona: Destino, 2001.

Una divertida història de cartes que van i venen i on els animals són els protagonistes…

  • L’Aniversari de l’esquirol de Ton Tellegen. Barcelona : Cruïlla, 2004.

S’acosta l’aniversari de l’esquirol i com que vol celebrar-ho amb tots els seus amics, envia invitacions a tots els animals. Però… què seria d’una festa sense pastís d’aniversari? Res, és clar, així que l’esquirol comença a fer pastissos per a tots els gustos fins que… arriba el dia de la festa! Hi hauran pensat? Li faran algun regal?

I per saber moltes coses dels esquirols:

  • El Petit esquirol de Mireille Fronty. Barcelona : Combel, 2008
  • L’Esquirol : quin pillet! de Stéphanie Ledu-Frattin. Barcelona : Cruïlla, 2005.

Endevina, endevinaràs…

A veure si endevines qui serà el protagonista d’aquesta setmana…

Petit o bé mitjà,
amb cua espessa i llarga,
ben cuidat el cos
i amb poderoses cames,
igual pot caminar
que anar de branca en branca.

Bé sap des de menut
saltar dins el fullatge,
viure de glans i nous,
xiroi a cada passa…
la fresca del fullam
li plau i l’acompanya…

Encara no? A veure si amb aquesta endevinalla ho aconsegueixes:

Visc en el bosc,
grimpo pels arbres,
menjo pinyons.

Sense tenir ales
sembla que voli
com els avions.

De qui estem parlant?

Els amics i l’amistat protagonistes al MCG

Al Més content que un gínjol d’aquesta setmana els protagonistes són els amics… aquí teniu algunes de les recomanacions del programa:

  • Adéu, petit amic!, adaptat per Ignasi Roda i il·lustracions d’Helena Portella publicat per ING edicions, 2011.

Un dia la Sara va trobar un petit ànec acabat de néixer. Se’l va endur a casa i, dia a dia, el va cuidar fins que es va fer gran i fort. Tots dos es van convertir en grans amics. La Sara se l’estimava molt, però aviat el petit ànec va sentir la crida dels ànecs salvatges i la Sara va entendre que hauria d’enseyar al seu petit amic a volar…

  • L’eriçó bru. Anna Musons publicat per Intrepid Bus, 2011.

Aquesta és la història d’un eriçó que vivia a la muntanya, es deia Bru, i cada matí sortia de casa alegre i de bon humor a buscar menjar. Un bon dia mentre remenava les fulles del bosc buscant glans va sentir un soroll darrera uns matolls… Una història d’amistat entre un eriçó i un mussol.

A més del conte trobarue Les músiques de l’eriçó bru, un cd del grup Xerramequ Tiquis Miquis

  • Dia de bugada. Frédéric Stehr. Sant Joan Despí: Corimbo, 2011.

Més que una història tradicional, el llibre explica la trobada d’una nena petita amb cinc animalons que estan fent la bugada al riu. Sembla ser que cada dimecres es troben i ja tenen unes rutines establertes i fins i tot una cançoneta per fer menys feixuga la feina. La petita Elena de seguida s’apunta al grup i decideix tornar dimecres que ve.

 

  • Ladrón de gallinas. Béatrice Rodriguez. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2009.

Un zorro rapta a una gallina y huye. El oso, el conejo y el gallo lo persiguen día y noche, por valles y bosques, a tavés del mar y del desierto, hasta que al fin, extenuados, le encuentran en su guarida… al parecer no siempre lo que ves es lo que parece.

Un álbum sin palabras que desafía las expectativas de sus protagonistas y de sus lectores. Ilustración tras ilustración, el libro nos mantiene en tensión para sorprendernos con un final que nos habla, al mismo tiempo, de una amistad conmovedora y de nuestras ideas preconcebidas, esas ideas que forzamos para que, a como dé lugar, casen con las caderas del mundo, cuando el mundo es mucho más ancho, complejo y caprichoso de lo que creemos.

  • La poma vermella. Feridun Oral. Barcelona, Joventut, 2008.

Un dia un conill famolenc va sortir a buscar menjar. Tot estava cobert de neu, i no trobava res. Finalment va veure una preciosa poma vermella dalt d’un arbre. Però per més que va saltar, no hi va poder arribar. I va anar a buscar ajuda…

  • La guineu fa amics. Adam Relf.  Barcelona: Joventut, 2005.

A la mare de la petita guineu li agradaría que fes amics. La petita guineu recull pals, poems i intenta “construir” un amic. I encara que sembla que això no donarà cap resultat acaba per fer amics de veritat!

  • Els tres amics. Helme Heine. Barcelona: Barcanova, 2002.

Hi ha moltes granges al món, però no n’hi ha cap com la del Bonestar. Allà viuen molt bé el Cesc Gall, en Joan Ratolí i en Silvestre Gras, tres grans amics que van junts per tot arreu… Els agrada parlar fins a mitjanit; però, què poden fer perquè l’endemà en Cesc Gall es desperti ben d’hora?

 

Altres lectures al voltant de l’amistat:

-Ramón, Estrella. Segrestats d’incognit. Madrid: Alfaguara, 2002.

-Morgenstern, Susie. Les dues meitats de l’amistat. Barcelona: Cruïlla, 2006.

-Morpugo, Michael. El regne de Kensuke. Barcelona: La Magrana, 2003.

-Munson, Derek. Pastís per a enemics. Barcelona: Joventut, 2004.

-Ramón, Estrella. Segrestats d’incognit. Madrid: Alfaguara, 2002.

-De Semet, Marian. M’he quedat tancada. (Sant Cugat del Vallés): Símbol, 2003. (Simbolet).

BONA LECTURA!!

La castanyada, una festa de tardor

La castanyada és una festa tradicional catalana de la tardor i per això les castanyes i la castanyada són els protagonistes d’aquesta setmana al Més content que un gínjol, el programa de ràdio dedicat als més menuts de la casa de Ràdio Cubelles…

Aquí us deixo unes quantes recomanacions:

  • La castanyera. Elena Ferro; Subi (il). Barcelona: Baula, 2011.

La Maria estava molt il·lusionada amb la seva nova feina, la seva àvia era castanyera però estava massa vella i cansada per fer tantes passejades.
En posar-se la roba de l’àvia desseguida es va adonar que la camisa li anava massa petita, la faldilla li fèia campana i les sabates li feien cloc-cloc… Voleu saber com es va convertir en la millor castanyera del món?

  • La Castanyada. Estel Baldó. Barcelona: Barcanova, 2011.

Arriba la tardor, i la Sika i en Joan preparen la castanyada. Com ho fan? Compren les castanyes, els moniatos i els ingredients per fer els panellets a casa i celebren la festa en família, amb els pares, els avis, el Guillem, el seu germanet i, per descomptat, el Xut, el gosset que els acompanya a tot arreu.

La castanyada ha estat tot un èxit!

I de la mateixa autora: El castanyer gegant on la Sika i en Joan, amb els seus amics, cada tardor  celebren la gran Festa del castanyer. És immens! Quantes castanyes! Aquest any hi col·locaran una caixa niu per als ocells. Així, el castanyer sempre tindrà companyia…

  • La Castanyada. Anna Canyelles.  Barcelona: La Galera, 2011.

Mentre els grans posen a taula panellets i torren castanyes, en Pau demana al seu avi que li expliqui un conte. L’avi comença a explicar-li la història d’ell mateix quan era petit,i resulta que era un noi molt entremaliat. Resulta que aleshores hi havia molta boira pel carrer, i feia por caminar-hi tot sol, i vet aquí que va veure una ombra…

  • Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

La senyora Caterina era coneguda per tothom al poble, a la comarca i segurament al món secer, però no ho era per fer les castanyates embolicades amb cucurutxos de paper de diari i per vèndre-les al mercat, no…  ni pels pastissos de castanya, ni per els marrons glacés que confitava.
La Caterina era coneguda per les “castanyes” que repartia a tort i a dret a tothom que la posava nerviosa… Caldria buscar-li un ajudant, i no us podeu imaginar qui es va presentar al lloc de treball!! El Petit Saltamartí, va ser l’ajudant perfecte!

  • El Meu primer llibre de la Castanyada. Beatriz Menéndez. Barcelona: Estrella Polar, 2011.

Ja ha arribat la tardor, és temps de castanyes i panellets! amb aquest llibre, els més petits de la casa coneixereu les tradicions catalanes…

Els panellets, les castanyes i la castanyera us acompanyaran en aquesta lectura.

  • La Castanyada. Núria, Font. Barcelona: Cruïlla, 2010. (col·lecció Què fem?) 

L’Anna i el pare han sortit a comprar els ingredients per fer panellets. Aquest vespre celebraran la castanyada amb tota la família. Però, on és la castanyera? va preguntar estranyada en no trobar-la a la cantonada de cada any…

Un llibre que està ambientat en la vida quotidiana amb el que els més petits podreu viure la festa de la castanyada a través de les seves il·lustracions i fotografies.

  • La Castanyada. Núria Figueras. Barcelona: La Galera, 2004.

Vet aquí que la tardor ja ha arribat el poble. Els dies s’escursen, els arbres perden les fulles i una flaire de castanyes torrades ha perfumat tots els carrers.
Un conte divertit que introdueix els més petits en el món de les nostres tradicions.

 

BONA LECTURA!!