Al Carnaval tot s’hi val!

El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna. El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena… És una mica complicat, oi?

Amb el Carnaval arriben un munt de llibres per triar i remenar amb aquesta tradició com a protagonista… Trobareu  moltes idees per a fer unes disfresses ben divertides amb un maquillatge espectacular i molts contes, tots ells ben divertits. Aquí van unes recomanacions:

• En Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa de Susana Peix, publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2005.

En Dolcet ha sentit parlar de les comparses, sap que és la festa més important per als caramels i per això ha decidit que el proper carnaval hi participarà. Però no tot resulta tan fàcil com es pensava, les seves veïnes, tres petites boletes d’anís li diuen que són molt perilloses…

De la col·lecció Un dia molt especial… de les Tres Bessones Bebès, una novetat d’aquest 2012:

• El dia de carnestoltes amb dibuixos realitzats a partir dels personatges originals de la Roser Capdevila, publicat per Cromosoma, 2011.

Les Tres Bessones viuen un dia de Carnestoltes d’una manera molt especial: han d’anar a escola disfressades de la professió que volen ser de grans. Voleu saber de què es disfressen? A l’armari dels pares han trobat un munt de coses per aconseguir una bona disfressa… Que divertit!

• El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma de Núria Figueras Adell, publicat per la Galera, 2004.

“Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra. L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.”

• El rei Carnestoltes, recreació d’una festa popular de Núria Font i Àngels Ruiz, publicat per Cruïlla, 2010.

En un país llunyà hi passen moltes desgràcies. Tothom creu que és per culpa del rei, que és un dèspota, i per això decideixen canviar-lo per un de just. A partir de llavors, en aquell país hi regna el benestar. I per celebrar que van fer fora el rei i que així es van acabar tots els mals, cada any fan una festa: la gent es disfressen, i canten i ballen durant una setmana, i es burlen d’un ninot de palla molt lleig vestit de rei, que anomenen “el rei Carnestoltes” i que cremen l’últim dia de la festa en una foguera.

• Carnaval de Javier Sobrino publicat per La Galera, 2009.

Quan arriba el carnaval, l’Anna se sent incòmoda. Mai no li han agradat ni la gentada ni el soroll. Però aquest cop una cosa canviarà la seva manera de veure el món.

• Manual de Carnestoltes de Teresa Duran i Irene Bordoy publicat per Barcanova, 2003.

Que no ho sentiu? Sóc el rei
dels folls i dels poca-soltes.
Per això em diuen Carnestoltes
i he vingut a fer la llei
que proclamo amb veu valenta
perquè m’he pres una menta.
Vull que aquesta gentada
sigui ben esbojarrada
i que tothom com cabrits,
faci balls ben divertirs
que engresquin els assenyats
a fer torts i disbarats.
Vestiu amb robes de festa
i adorneu la vostra testa
amb capells i maquillatges
segons manen els usatges.
Sortiu a fora el carrer,
feu el boig, i fareu bé.
Ho mana el rei Carnestoltes,
monarca dels poca-soltes.

Altres contes amb el Carnaval com a protagonista:

• 3 contes de Carnaval. Prats, Joan de Déu. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008.Ara ve Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 1999.

• El Carnestoltes. Parramón, Josep M. Barcelona: Parramón, 1999.

• Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 2011.

• Carnestoltes. Font, Núria. Barcelona: Cruïlla, 2010.

Els Xais són els protagonistes al MCG

Aquesta setmana els protagonistes al més content que un gínjol són els xais, bens, corderets…

Com sempre a la tertúlia ens han acompanyat un grup de nens i nenes de les escoles de Cubelles, avui ens visiten des de l’escola Vora del Mar… Hem parlat d’unes quantes notícies ben curioses. No deixeu d’escoltar el programa que hi ha una sorpresa en forma de música com a comiat. Si no l’heu escoltat per la ràdio entreu a la Ràdio a la Carta…

I començarem amb un embarbussament… o millor amb dos! a veure si us atreviu a repetir-los…

El xai xop s’aixopluga
eixerrancat sota un xop,
que de tant xuclar la pluja
ha quedat com el xai xop!

I l’altre, aquest una mica més difícil…

Una ovella, serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats. Si la ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada, els seus corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats.

Ara uns refranys amb el nostre protagonista:

PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL
EL BOU A L’ESTIU, I EL XAI QUAN EL FRED ÉS VIU
EL PASTOR FENT CAGARADA… OVELLA ESCAQUEJADA!

I tot seguit les recomanacions:

• L’ovelleta que volia venir a sopar de Steve Smalmann editat per Beascoa.

A casa del vell llop afamat per sopar sempre hi ha una miserable sopa de verdures!!! Però una nit, truquen a la porta de la petita cabana i es tracta ni més ni menys que d’un pobre xaiet que s’ha perdut. El llop llavors comença a planificar l’estofat suculent amb què s’omplirà l’estómac… Però la història no acabarà com el llop havia planejat. Un conte molt tendre i dolç amb un parell d’amics inseparables.

• Cuando los borregos no pueden dormir/ When sheep cannot sleep. Satoshi Kitamura. Madrid: Anaya english, 2011.

Está oscureciendo y Wooly no puede dormir. Decide dar un paseo y descubre que, aunque muchos animales ya están dormidos, para otros es la hora de levantarse. Wooly entra en una casa y allí pinta dibujos, cena y se da un baño. Finalmente, se acuesta ¿Conseguirá dormirse ahora?

Un conte en castellà i anglès que inclou un cd amb l’àudio…

• L’ovella anastàsia de Montse Ginesta editat per Tàndem.

En una masia no molt lluny d’aquí vivia l’Anastàsia en una masia amb d’altres ovelles arrodonidetes i calentones com un cotó suau i esponjós. Totes llevat de l’Anastàsia, que cada any esperava impacient que li creixés la llana com a les altres ovelles del ramat. Però passaven els dies i la llana no li creixia i per això estava molt trista. Però la seva pastora, la Ramona va trobar una bona solució per a aquest problema…

• El pastor Raül: una història d’ovelles d’Eva Muggenthaler

publicat per Kalandraka.

El pastor Raül està tip de la vida en el camp i marxa a la ciutat, on vol viure com un senyor elegant. Però les seves ovelles que l’enyoren molt el busquen fins que el troben i omplen el seu pis amb els seus rinxols esponjosos i suaus… quin enrenou!

• Bruno: la oveja sin suerte de Victor Sylvain editat per Océano.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…

• Ovejita dame lana d’Isabel Minhós Martin, de la col·lecció libros para soñar editat per Kalandraka.

Un conte que és com una cançó on tothom demana llana a l’ovelleta: per fer-se un gersei i estar ben calentet, un barret per resguardar el cap, una bufanda per cobrir el coll o uns guants per donar calor als dits… descobriu com acaba aquesta historia escrita en forma de poemes…

I si voleu saber mooooltes coses sobre el nostre protagonista i la llana, trobareu força informació a la Petita enciclopèdia de la granja editat per Cruïlla.

BONA LECTURA!!

Els grans de la família són els protagonistes al MCG

Aquesta setmana ens han visitat al Més content que un gínjol els alumnes de l’escola Charlie Rivel, hem parlat de moltes notícies que ens han cridat la atenció a internet com ara la d’una empressa que es dedica a posar cartellets a les caques dels gossos o la petició de pressó per a una estudiant de piano per molestar als veins. També hem comentat la catàstrofe del Costa Concòrida, hem llançat alguna pregunta al consistori Cubellenc així com també alguna petició.

Podeu escoltar el programa a l’hora que vulgueu i tantes vegades com us vingui de gust al podcast de Ràdio Cubelles…

Us deixo unes quantes recomanacions de contes on els protagonistes són els avis i les àvies:

• Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París. Barcelona: Ekaré, 2011.

L’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

• Mi abuelo Carmelo. Dani Torrent. Pontevedra: Kalandraka, 2011.

Mi abuelo Carmelo tenía un jardín. Cuando yo era pequeño, pasaba allí las tardes, plácidamente. Al caer el sol, mi abuelo solía contarme historias de tierras lejanas. Allí donde viajaban las golondrinas al terminar el verano.
–Las golondrinas viajan tanto que han aprendido el lenguaje de las nubes –decía el abuelo.

Un conte per treballar els records de la infantesa, la figura de l’avi i el pas del temps d’una manera tendra i melancòlica…

• L’avi és… l’avi! Lilli Messina. Barcelona: Takatuka, 2010.

L’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

• L’àvia necessita petonets. Ana Bergua i Carme Sala. Cànoves: Proteus, 2010.

Quan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

• El angel del abuelo. Jutta Bauer. Madrid: Lóguez, 2002.

Un àlbum il·lustrat molt tendre que ens explica la vida d’un personatge que s’estimava el seu avi:

Al abuelo le gustaba hablarme de su vida. Y lo hacía siempre que le visitaba… Siempre era el más fuerte, subía a los árboles más altos y saltaba a los lagos más profundos, sin darse cuenta de los peligros a los que se exponía… Pero siempre salía airoso de las situaciones más problemáticas. “Yo tuve mucha suerte”, decía.
El abuelo tenía la suerte de que alguien cuidaba de él: el angel del abuelo.

• El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

El meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

Altres llibres amb els avis com a protagonistes:

- ¿Dónde está güelita Queta? Nahir Gutiérrez. Barcelona: Destino, 2010.
- Mejillas Rojas. Heinz Janisch. Santa Maria de Tormes: Lóguez, 2005.
- Àvia, te’n recordes? Laura Langston i Lindsey Gardiner. Barcelona: Beascoa, 2004.
-La abuela de Olivia se ha perdido. Elvira Lindo. Barcelona: SM, 1997.

BONA LECTURA!!