- Corre, pardalet de Brigitte Weninger i il·lustracions d’Anna Anastasova publicat per Juventut, 2012.
El petit pardal i el ratolí jugaven junts molt sovint. Però un dia de turmenta, l’ocell va caure a terra. Quan va despertar-se no es podia moure, necessitava ajuda. Tot i el consol del seu amic el ratolí sabia que res no tornaria a ser igual que abans, no podia volar… però sí que podia aprendre a córrer pel camp!
- La curiosa historia del señor pájaro de Piret Raud publicat per Libros del zorro rojo, 2011.
Al señor pájaro no le interesaba construir nidos, tampoco le importaba cantar y ni siquiera le gustaban los festivales de canciones. Aquello era aurrido y vulgar…
-Solo deseo hacer cosas diferentes, ver el mundo y vivir distintas experiencias.
Així és com comença la història d’aquest estrafolari ocell que recorre món intentant ser una altra cosa diferent: un coixí rosa, un eriçó, un ninot de neu o una pastanaga… fins que es troba amb una bonica ocelleta…
- La gran orquestra del bosc de Guido Van Genechten publicat per Símbol, 2011.
A la primavera, si t’aixeques d’hora, pots sentir com els músics de la Gran Orquestra del Bosc van afinant. En despuntar el dia, el director d’aquesta orquestra fa un senyal i comença el concert.
- Banyeta va, banyeta ve de Pere Pons i Clar i Isabel Ferrer Riu. Barcelona: Cruïlla, 2011.
El cargolet està tip d’arrossegar-se per terra. El que vol és volar, igual que les papallones, les marietes o els escarbats. Un dia mentre mira embadalit un estol de gralles veu una que es separa del grup i s’acosta a ell. La gralla no s’hi veu bé i ha perdut les seves companyes de viatge.
Aleshores en cargolet s’ofereix a acompanyar-la fins a l’estol, se li enfila al capdamunt i comencen a volar… Així comença un viatge ple de peripècies i perills que portarà al cargolet molt lluny de casa seva…
- Un poco perdido de Chris Haughton publicat per Milrazones, 2011.
Un pequeño búho se adormece y cae al suelo, perdiendo a su mamá. La busca por todo el bosque con ayuda de una ardilla, que le va sugiriendo una mamá tras otra… hasta que la rana ayuda a ambos a encontrar a la verdadera madre.
- Kiwi. Grégoire Reizac. Barcelona: Takatuka, 2008.
L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la manera de solcar els aires amb els seus companys.
- ¡Tú puedes! Ole Könnecke. Santa Marta de Tormes: Lóguez, cop. 2010.
A veces, los desafíos de la vida son mayores que el valor y las fuerzas disponibles. Entonces sólo ayuda algo: Cerrar los ojos y adelante. Y cuando los abres de nuevo, la vida es, de pronto, más bella.
Amb el mateix protagonista podeu llegir:
¡Mucha suerte! A veces se quiere algo, a veces se busca algo, a veces se espera algo y entonces es absolutamente imprescindible.
-
El príncep dels embolics de Roberto Aliaga i il·lustracions de Roger Olmos publicat per Baula, 2009.
El príncep dels embolics és un corb que un dia s’acosta a una alzina i li pregunta al tronc si ell és qui mana. Manar sobre què? li respon. Aquí tot té vida. O manes o obeeixes benvolgut tronc li diu llavors. Gira cua, alça el vol i se’n torna per on havia vingut… L’endemà però torna, aquesta vegada per parlar amb les fulles de les branques més altes. Després de parlar amb les fulles marxa, i l’endemà hi torna, però per parlar amb les arrels… ai, ai ai! que aquest príncep dels embolics porta una de cap!!
- El oso y el cuervo de Monica Klose i il·lustracions d’André da Loba publicat per OQO, 2007.
L’ós volia volar i el corb volia ser fort com un ós…
Com ho podrien aconseguir? La sol·lució semblava fàcil només s’havien de canviar les ales per braços… o no?
- L’Àfrica d’en Zigomar. Philippe Corentin. Barcelona : Corimbo, 2004.
- Vola qui vol. Miquel Desclot ; il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Barcelona: Cruïlla, 2008.
Dos ocells molt diferents emprenen plegats un viatge. En la recerca de nous horitzons passaran moments de perill, de
scobriran l’amistat, altres maneres de viure i altres costums… I l’amor, que tot ho capgira.
- Mariluz Avestruz de Rachel Chaundler i il·lustracions de Bernardo Carvalho, publicat per OQO, 2007.
Mariluz Avestruz tiene una magnífica cola. Por la noche, para no aplastarla duerme con la cabeza enterrada y con la cola al aire libre. Una mañana, al despertar, estira el cuello y siente que su cabeza no se mueve. Mariluz patalea, dobla las rodillas, menea la cola y tira, tira, y tira… pero su cabeza está atrapada y de ahí no se mueve. Si quiere soltarse, no tendrá más remedio que pedir ayuda.
I si voleu saber moltes coses sobre els ocells, no deixeu de mirar aquests llibres:
- Els Ocells. Julivert, Maria Àngels. Barcelona: Parramón, 2005.
