Lluna

Què és el que més s’assembla a la meitat de la lluna?

i un embarbussament:

A la llum de la Lluna talla llenya el llenyater. Si s’allunya la Lluna sense llum va el llenyater.

¿On és la lluna? de Jordi Amenós i Albert Arrayás publicat per Fragmenta, 2016.

Potser us sona aquest argument… a mí molt!! El secret de la Lluna.

Una nit, en Pau va veure que la lluna brillava grossa i rodona al cel. L’endemà, es va fixar que era un xic més petita, i més petita encara amb el pas dels dies… fins que va desaparèixer del tot. Quin misteri!

En Pau, amb l’ajuda dels seus amics, voldrà saber què li ha passat, a la lluna.

El Sol, la Lluna i l’Aigua, un conte de Nigèria. Una versió de Laura Herrera i il·lustracions d’Ángeles Vargas publicat per Ekaré. 2015.

Escolteu-lo: El Sol, la LLuna i l’Aigua

El Sol i la Lluna sempre juguen a casa de l’Aigua. Anirà l’Aigua a casa dels seus amics? Què passarà quan els visiti? Una llegenda de Nigèria per explicar i cantar.

El Sol, la Lluna i l’Aigua és un conte molt popular del folklore nigerià i ha estat traduït a moltes llengües. Aquesta versió inclou uns versos que es poden musicar, perquè segons els narradors de contes de Nigèria, una història sempre queda millor si hi afegim cançons, ritme de tambors i balls.

Voleu saber què fa la lluna quan és de dia?Hi ha un conte titulat,

La luna d’Anne Herbauts, editat per Kokinos, que ens ho explica molt bé. (en veu baixa) us diré ara que no m’escolta, que la Lluna només llevar-se quan es comença a fer fosc, es posa a dibuixar milers d’estrelletes al damunt de la pissarra blava del cel… i entre d’altres coses, planta somnis i tanca els malsons dins els armaris…

I el gust que fa la lluna? Mai no us ho heu preguntat? Doncs en el conte:

De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec publicat per Kalandraka.

Feia molt de temps que els animals volien saber quin gust tenia la lluna. Però…ni tant sols l’animal més gran la podia tocar. I si ho intentaven tots junts?

Una altra història que planteja dubtes sobre el nostra protagonista:

 

 

El secret de la lluna de Víctor Capdet i Susana Peix (no sé de què em sona aquest nom) del Cep i la Nansa Edicions.

En aquesta aventura la Guisla i el Roc hauran d’esbrinar què li passa a la lluna. S’han adonat que cada nit està més trista, cada nit més primeta fins que una nit no apareix dalt del cel… què li haurà passat a la Lluna?

Aquest conte, és pot llegir de moltes maneres… podem llegir les imatges, podem llegir-lo en veu alta i  podem llegir-lo amb les mans… Sí, sí, ho heu sentit bé, es pot llegir amb les mans!

 

 

Perquè els contes de la col·lecció Ginjoler, ja ho sabeu, inclouen una adaptació a la llengua de signes catalana, que és la llengua de les persones sordes a Catalunya.

Amb aquest conte podeu aprendre moltes paraules en llengua de signes i podreu cantar la cançó de la lluna la pruna amb les mans…

Un altre llibre amb el que passareu una bona estona: L’home de la lluna : un dia de la vida d’en Bob de Simon Bartran publicat per La Galera.

En Bob te una feina molt especial, cada matí es lleva molt aviat i marxa amb el seu coet espacial cap a la lluna. La seva feina és molt important, ha de mantenir la lluna ben neta i endreçada perquè molt sovint els astronautes hi llencen llaunes i altres deixalles. Hi ha gent que dóna la culpa als extraterrestres però en Bob sap que això no és possible: No n’hi ha d’extraterrestres…

En Bob també és l’encarregat de fer les visites guiades als turistes que visiten la lluna. Els explica moltes coses: com ara quants cràters lunars hi ha o quan es triga a fer-hi la volta sencera amb xancres. Sovint li demanen pels extraterrestres i en Bob sempre els respon que no n’hi ha…

En castellà tenim un conte que ens apropa al sud de l’Àfrica:

El atrapalunas de Ramón Girona de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Hi ha alguns llocs de l’Àfrica que quan hi ha un eclipsi de lluna diuen que és el gat que l’ha atrapat, però com ho fa el gat per a aconseguir-ho? Si llegiu aquest conte ho esbrinareu.

 

Segur que coneixeu la cançó de la lluna la pruna, oi que sí? Però, sabeu d’on ve aquesta cançó? Hi ha un conte que ens ho explica, es titula: La lluna la pruna de l’Oriol Toro de La Galera, aquest conte està il·lustrat pel vilanoví Sebastià Serra…

Per als que ja sabeu llegir força bé:

La lluna en un cove de Gemma Lienas publicat per l’Odisea.

 

En Raül és un nen com qualsevol altre i, per això, de vegades fa rebequeries. Un dia li passa pel cap que vol la lluna. Quina idea més rara, oi?

La seva gran amiga Xolis se l’estima molt i està disposada a fer qualsevol cosa perquè en Raül estigui content. És així com, amb l’ajuda de la Gur, va a buscar-li la lluna.

Per acabar la secció de recomanacions, un parell de còmics d’en Tintín: He caminat damunt la lluna i Objectiu la lluna.

I per als que volgueu saber moltes coses del nostre satel·lit dos llibres de coneixements:

Caminant per la lluna editat per Combel i per als més peques

La lluna editat per Cruïlla.